Info – Consells: El Gos Sènior

És un fet estadísticament demostrat. La quantitat de gossos madurs, d’edat avançada o sènior augmenta dia a dia. Gràcies a la millora de l’alimentació, les cures i la prevenció de malalties els nostres amics han guanyat en longevitat i qualitat de vida. A partir dels vuit anys els gossos comencen a patir una sèrie de canvis propis d’aquesta edat que requereixen d’unes cures una mica diferents dels que havien necessitat fins ara. Pràcticament un terç dels gossos que acudeixen al veterinari són majors de 8 anys.

A més d’un seguiment veterinari correcte, hi ha una sèrie de mesures que podem prendre perquè els gossos d’edat avançada tinguin millor qualitat de vida. Cal ser conscients que els gossos són animals de costums. Amb el pas dels anys els nostres amics s’han acomodat a un nivell d’activitat, un entorn i una alimentació determinats. Segur que qualsevol canvi que proposem en la seva rutina despertarà recels i resistències que hauríem de superar.

Si l’animal no té problemes en mastegar un producte sec –croquetes–, és la millor elecció. L’aliment sec és fàcil d’utilitzar i emmagatzemar. A més és un producte més concentrat que els aliments humits.

Mastegar un producte sec pot ser beneficiós, ja que dificulta l’aparició de la tosca i dels consegüents símptomes d’inflamació en les genives i problemes dentals.

Una partícula més fragmentable és el més adequat per a aquest tipus d’animals, ja que facilita el seu mastegament sense perdre l’efecte “raspall de dents”.

Quatre dels nutrients més importants de la dieta d’un gos són la proteïna, el greix, la fibra i l’aigua. La dieta d’un gos sènior ha d’estar especialment formulada per a proporcionar aquests i altres nutrients de manera que l’animal continuï actiu i sa.

De tots els elements essencials que consumeix el nostre gos sènior, cap és més important que l’aigua. Més del 70% del pes corporal del gos està format per aigua. L’aigua té per tant un gran nombre de funcions com la regulació de la temperatura corporal, digestió i metabolisme dels nutrients, eliminació de residus, etc. Els nostres gossos sempre haurien de tenir al seu abast un abeurador amb aigua fresca i neta.

Malgrat que els gossos sènior necessiten més descans, una quantitat moderada i regular d’exercici és molt recomanable. L’exercici adequat afavoreix la circulació i el to muscular dels animals d’aquesta edat.

Si el gos no està acostumat a l’exercici, hauríem de començar amb passejades curtes que a poc a poc s’aniran allargant conforme el nostre animal s’acostumi a aquesta nova activitat.

Hauríem d’estar atents a l’aparició de símptomes com coixesa, marxa lenta o panteix. Poden indicar l’aparició d’artritis, un problema molt comú en els gossos d’edat avançada. L’exercici pot mitigar el dolor de l’artritis, no obstant això, la seva absència segur que empitjorarà el problema.

La reducció d’aquestes dues funcions és comuna en els gossos de més edat.

Qualsevol modificació en el seu entorn habitual (mobles, situació del seu menjar i beguda, jardí, horaris de passeig, residències canines noves…) serà per a ells una novetat difícil de detectar a causa de la disminució d’aquests sentits. És probable que li provoquem desorientació i confusió.

Qualsevol canvi en el seu entorn ho hauríem de fer de forma lenta i amb precaució.

Un raspallat regular assegura l’eliminació de l’excés de pèl i estimula la pell.

També és un moment excel·lent per a detectar la possible existència de paràsits externs o ferides. L’aparició de qualsevol d’aquests problemes haurien de ser discutits amb el veterinari.

Malgrat no se solen queixar, els gossos de més edat són més sensibles a les temperatures extremes (calor i fred) que els gossos més joves. És important que aquests animals disposin d’un llit confortable i a cobert cada nit. L’efecte d’una nit a la intempèrie o d’una negligència al deixar al nostre amic dintre del cotxe pot ser molt important per a un animal d’aquesta edat.

La nostra mascota necessitarà tota la nostra paciència a mesura que passin els anys. Un descens gradual de l’activitat renal és molt comuna en els gossos de més edat.

És possible que es produeixin “accidents” d’incontinència dintre de casa pel que hauríem de treure de passeig al nostre amic amb més freqüència, durant el dia i sobretot després de la nit. Això disminuirà l’aparició de problemes d’incontinència dintre de casa. Mai restringirem l’aigua de beguda com mesura de control d’una incontinència urinària.

La geriatria és la branca de la medicina que s’encarrega dels problemes relacionats amb la vellesa i el procés d’envelliment. La seva importància dintre de la pràctica veterinària està començant a prendre importància; se sap que, igual que en humana, els gossos grans pateixen malalties com l’artritis, la pèrdua de l’audició i visió, tumors i fallides en els sistemes (cor, fetge i ronyó ) amb major proporció i incidència que els animals joves.

Avui dia, a causa d’una millor nutrició, millors cures i prevenció de malalties els gossos viuen molts més anys. És a la nostra mà que, durant aquesta etapa, tinguin la millor qualitat de vida possible.