Info – Consells: A la meva mascota li cau molt el pèl: alguna solució?

El pèl de la nostra mascota és un reflexe del seu estat de salut. Si està fort i brillant indica que l’animal està sa i que el seu organisme funciona correctament. Però a vegades es produeixen caigudes excessives que provoquen preocupació als propietaris i que ens traslladen a les nostres consultes.

En aquesta entrada pretenem donar resposta a les principals causes de caiguda de pèl i alguns consells per disminuir-ne els efectes.

Autora Elena Molí

H.V. Sala Gorön (Sitges)

Caiguda Pèl Mascota
Tornar als Consells

No ens hem de preocupar si la caiguda del pèl coincideix amb la muda de primavera i de tardor, donat que són condicions normals, com passa també amb els humans.

Quan ens hem de preocupar?

  • li cau molta quantitat de pèl diàriament.
  • aparèixen “calves” o al.lopècies a zones concretes de la pell.
  • notem el pèl dèbil i molt fràgil.

Què cal fer quan detectem algun d’aquests canvis?

La millor solució és CONSULTAR SEMPRE AL VETERINARI. L’ideal és fer una revisió general de la mascota i si el veterinari ho creu convenient fer les analítiques adients per cada cas.

Actualment trobem diferents motius que poden fer que la caiguda de pèl sigui excessiva. Les més freqüents són:

  • reacció a les puces: dermatitis al.lèrgica.
  • al.lèrgies: alimentàries, a medicaments.
  • deficiències en l’alimentació.
  • infeccions per paràsits i per fongs.
  • problemes hormonals.
  • friccions amb el collar.
  • estrés i ansietat.
  • predisposició genètica.

Hi ha gossos que tenen la pell molt sensible reaccionant a la pessigada de les puces amb irritació i enrogiment de la pell.

Això els produeix molta picor, la qual cosa fa que caigui el pèl provocant al.lopècies i s’agreuja més el problema.

D’al·lèrgies en poden haver-hi de diferents motius però les més freqüents solen ser les alimentàries, les atòpiques o a medicaments.

Són situacions que també provoquen picor i rascat constant provocant lesions cutànies i la conseqüent pèrdua de pèl.

Una dieta pobre i de baixa qualitat pot crear dèficits de vitamines, de minerals i d’aminoàcids afectant a la pell i al pèl del teu gos.

Per tant, l’alimentació és un aspecte importantíssim per controlar la caiguda del pèl i per mantenir-lo fort i sa.

En aquests casos l´inici del problema sol ser la pèrdua de pèl a clapes a diferents parts del cos. I si es va agreujant aniran augmentant les zones al.lopèciques.

L’única forma d’arribar a la solució en aquest cas és fer proves cutànies: raspats, citologies, tricogrames, cultius…

Per tant, és imprescindible l´actuació del veterinari per poder arribar al diagnòstic i fer un tractament adequat.

Hi ha desequilibris hormonals que poden causar alteracions en la muda del pèl. El més freqüent és l’hipotiroidisme. És un problema a la glàndula tiroïdes que pot ser una causa de caiguda del pèl.

Generalment va associat a més símptomes com pell resseca, pèl molt trencadís, intolerància a l’exercici, obesitat… i pot afectar a les seves funcions circulatòries, digestives i metabòliques.

Gossos joves que arriben a la maduresa sexual poden fer canvis físics amb pèrdua de pèl temporalment. En aquest cas, el procés es normalitza amb el temps.

Si l’animal porta un collar massa ajustat pot deixar clapes a la zona del coll. Per tant, cal vigilar la mida del collar i el material que fem servir.

Recordar també la NO utilització de certs tipus de collars coneguts com “de càstig”, ja que no només poden provocar lesions i ferides a la pell sinó també algun transtorn de comportament associat.

Igual que a les persones, el nerviosisme i l’ansietat poden ser una causa comuna de pèrdua de pèl.

Les situacions que sovint solen produir aquest estrés són:

  • passeig curt i falta d’estímuls
  • passar-se moltes hores tancat
  • canvi de casa
  • pèrdua d´una persona estimada
  • abandonament
  • maltracte

Hi ha races que són més propenses a perdre pèl a zones com al pit, a la panxa i a les potes. Generalment són zones corporals més pobres en pèl, no es tracta de clapes.

Alguns exemples: Xiuaua, Bulldog, Shar Pei, Schnauzer….

  • Cal donar una bona alimentació a la nostra mascota amb un pinso equilibrat.
  • Raspallar i fer banys mensuals amb xampús adequats per la seva pell, o sigui, xampús específics per gossos.
  • Si veiem canvis a l’estat del pèl de la nostra mascota amb caiguda abundant del pèl o presència de clapes o pèl dèbil, amb rascat i enrogiment de la pell SEMPRE ÉS MILLOR UNA CONSULTA AMB EL NOSTRE VETERINARI.